#Ailanthus

Eliminació de l’ailant al riu Glorieta a Alcover i Mont-ral (Alt Camp)

L’ailant

L’ailant (Ailanthus altissima) és un arbre caducifoli originari de la Xina que va ser introduït a Europa com a espècie ornamental durant el segle XVIII. Aquest arbre té una elevada capacitat de dispersió gràcies al seu ràpid creixement, la generació d’una gran quantitat de llavors, un creixement vegetatiu molt important i una elevada capacitat de rebrot i de dispersió de llavors. A més, presenta una elevada resistència als herbívors i als consumidors de llavors. Creix bé en hàbitats degradats i tolera un rang de temperatura força ampli. És resistent a l’elevada exposició solar, l’elevada humitat, la contaminació atmosfèrica i els sòls pobres. Per aquest motiu, envaeix ràpidament la zona de ribera, brolles, matollars, el límit de boscos, marges de camins i carreteres, camps de conreu, jardins i altres hàbitats.

L’impacte principal de l’ailant sobre els ecosistemes naturals és la formació de boscos densos gairebé monoespecífics que fan desaparèixer les espècies d’arbres autòctons. Els boscos d’ailants fan disminuir dràsticament la biodiversitat perquè tenen un creixement molt agressiu i desplacen les altres plantes i redueixen considerablement la disponibilitat de refugi i aliment per a la fauna. A més, afecten considerablement l’estructura i el funcionament dels ecosistemes naturals i, per tant, també els serveis ecosistèmics que podem aprofitar els humans. La proliferació de l’ailant també pot tenir un impacte econòmic directe perquè el seu creixement vegetatiu a través del seu extens sistema radicular pot afectar camps de cultiu i fer malbé paviments, marges, restes arqueològiques i altres construccions. A més, pot tenir un impacte sobre la salut humana perquè la seva saba és tòxica i pot provocar dermatitis i miocarditis. Fins i tot representa un risc per a la seguretat perquè tendeix a formar boscos molt densos a la zona de ribera i, com que el sistema radicular és molt superficial i la fusta poc resistent, les riuades els arrosseguen fàcilment i poden taponar ponts i causar destrosses considerables. Per aquest motiu, l’ailant es troba inclòs al llistat de les pitjors espècies exòtiques invasores del món i al Reial Decret 1628/2011 sobre espècies exòtiques invasores del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

Objectius del projecte

Els objectius d’aquest projecte són:

1. Reduir considerablement la població d’ailant a la capçalera del riu Glorieta de cares a l’erradicació total.
2. Eliminar altres possibles espècies d’arbres exòtics amb potencial invasor de la capçalera del riu Glorieta.
3. Reforestar la ribera de l’entorn del Pont de Reus per evitar la colonització d’espècies exòtiques invasores.
4. Sensibilitzar, implicar i empoderar la població local i els visitants en la millora i conservació del riu Glorieta per garantir la conservació a llarg termini, incloent-hi el coneixement de la problemàtica de les espècies exòtiques invasores.

Com ho fem?

El tractament es fa per injecció directa d’herbicida a cada arbre de forma individual, mai per aspersió. Amb aquest tipus d’aplicació s’afavoreix l’absorció cap al sistema del peu tractat i s’evita la deriva cap al sòl i l’entorn, de manera que es minimitza el risc per a les persones i el medi ambient.

Antecedents

L’associació CEN va començar a fer actuacions de control d’ailant al riu Glorieta l’any 2014 en col·laboració amb l’Ajuntament d’Alcover, la Fundació Ginac i voluntariat i el suport de l’Obra Social La Caixa, la Diputació de Tarragona i propietaris particulars.

Amb aquest projecte, de 20 mesos de durada (2021 – 2023), es preveu una reducció important de les poblacions de l’ailant a la Vall del riu Glorieta.

Joc Repte Ailanthus

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de: