El concepte de sostenibilitat és realment mediàtic i fàcil d’entendre i potser per això s’ha de reconèixer que fins ara contribuït significativament a reduir els impactes humans sobre la natura. Tot i això, en els darrers anys han emergit nombroses crítiques al respecte. Per començar, la sostenibilitat es fa molt difícil o impossible de concretar en molts aspectes. Sovint no disposem d’informació fiable i eines útils per poder determinar si una activitat específica és o no sostenible o bé és tan complex esbrinar-ho que no resulta factible. En altres casos, la sostenibilitat no és econòmicament viable o senzillament no hi ha prou voluntat. Per una altra banda, hi ha activitats que mai podran ser sostenibles com, per exemple, l’extracció de minerals o la urbanització, entre d’altres. Per contra, hi ha altres activitats que es podrien gestionar per ser molt més respectuoses amb l’entorn en comparació amb ser només sostenibles.
Per aquest motiu, hauríem de ser capaços de mirar més enllà de l’estètica i ser realment pragmàtics. Tenint en compte que pràcticament totes les activitats humanes tenen un impacte sobre la natura, el millor que podem fer per tal de reduir-lo al màxim és, ni més ni menys, que fer un esforç per minimitzar l’activitat humana. Podríem fer una similitud grollera amb el terme minimalitat, molt relacionat a la tendència del minimalisme però amb una aplicació i sentit més clarament ambiental. Segons aquest concepte, el nostre objectiu hauria de ser reduir al màxim o eliminar tots aquelles activitats que realment no ens aporten cap benefici significatiu. A nivell particular, podríem començar per evitar molts envasos d’un sol ús, elements de decoració personal, de la llar o de negocis, piscines particulars, llums innecessaris, fer servir mitjans de transport motoritzats quan es pot anar a peu, aliments hipercalòrics, excés de productes d’origen animal, regals de compromís, petards, i un llarguíssim etcètera. Convidem a tothom a fer un llistat de tots els objectes que tenim a casa i les activitats que fem i valorar si realment ho necessitem o si bé en podem prescindir.
Alguns diran que aquesta filosofia és negativa per l’economia. I tenen raó… però només a curt termini, perquè a llarg termini el consumisme sortirà molt car i, en canvi, d’aquesta altra manera la gent acabarà optant per adquirir menys productes però de millor qualitat.
Segueix-nos, implicat i aporta la teva opinió i experiència a #ECOnsell o al nostre blog http://blog.assoc-cen.org/ca/
El concepte de sostenibilitat és realment mediàtic i fàcil d’entendre i potser per això s’ha de reconèixer que fins ara contribuït significativament a reduir els impactes humans sobre la natura. Tot i això, en els darrers anys han emergit nombroses crítiques al respecte. Per començar, la sostenibilitat es fa molt difícil o impossible de concretar en molts aspectes. Sovint no disposem d’informació fiable i eines útils per poder determinar si una activitat específica és o no sostenible o bé és tan complex esbrinar-ho que no resulta factible. En altres casos, la sostenibilitat no és econòmicament viable o senzillament no hi ha prou voluntat. Per una altra banda, hi ha activitats que mai podran ser sostenibles com, per exemple, l’extracció de minerals o la urbanització, entre d’altres. Per contra, hi ha altres activitats que es podrien gestionar per ser molt més respectuoses amb l’entorn en comparació amb ser només sostenibles.
Per aquest motiu, hauríem de ser capaços de mirar més enllà de l’estètica i ser realment pragmàtics. Tenint en compte que pràcticament totes les activitats humanes tenen un impacte sobre la natura, el millor que podem fer per tal de reduir-lo al màxim és, ni més ni menys, que fer un esforç per minimitzar l’activitat humana. Podríem fer una similitud grollera amb el terme minimalitat, molt relacionat a la tendència del minimalisme però amb una aplicació i sentit més clarament ambiental. Segons aquest concepte, el nostre objectiu hauria de ser reduir al màxim o eliminar tots aquelles activitats que realment no ens aporten cap benefici significatiu. A nivell particular, podríem començar per evitar molts envasos d’un sol ús, elements de decoració personal, de la llar o de negocis, piscines particulars, llums innecessaris, fer servir mitjans de transport motoritzats quan es pot anar a peu, aliments hipercalòrics, excés de productes d’origen animal, regals de compromís, petards, i un llarguíssim etcètera. Convidem a tothom a fer un llistat de tots els objectes que tenim a casa i les activitats que fem i valorar si realment ho necessitem o si bé en podem prescindir.
Alguns diran que aquesta filosofia és negativa per l’economia. I tenen raó… però només a curt termini, perquè a llarg termini el consumisme sortirà molt car i, en canvi, d’aquesta altra manera la gent acabarà optant per adquirir menys productes però de millor qualitat.
Segueix-nos, implicat i aporta la teva opinió i experiència a #ECOnsell o al nostre blog http://blog.assoc-cen.org/ca/