Sí, plantar un arbre és molt bonic. I bo pel medi ambient, i realitzador, i inspirador, i educatiu, i mediàtic, i moltes coses positives més. I també és molt fàcil. Només cal aconseguir un arbret, que se’n poden trobar regalats a qualsevol viver, fer un forat i ficar-lo a dins. Au, ja pot començar a fixar CO2 i acollir biodiversitat. Però en realitat fer-ho bé no és tan senzill. Abans cal tenir en compte algunes coses:
- Primer de tot, hem d’aconseguir assessorament expert. Si no en tenim, millor no aventurar-se perquè podríem fer més mal que bé. Per internet podem trobar moltes guies i contactes.
- L’ideal seria deixar que l’ecosistema evolucioni al seu ritme, sense fer-hi res, tan sols controlant alteracions d’origen antròpic, incloent-hi espècies exòtiques invasores, trepig, circulació de vehicles, abocament de residus, focs… El problema és que aquesta estratègia pot implicar algunes dècades que, a escala humana, es poden fer eternes. Per això, i donada la declaració d’emergència climàtica, podem accelerar el procés aportant l’estructura dels arbres.
- Cal assegurar-se que plantem espècies autòctones. Per internet es fa propaganda de diverses espècies d’arbres amb molts avantatges, com una elevada capacitat de fixació de CO2 i contaminants, fixació del sòl, creixement ràpid… Però la majoria són espècies exòtiques que podrien esdevenir invasores i afectar molt negativament als ecosistemes, la biodiversitat autòctona i també a les infraestructures i activitats humanes.
- No n’hi ha prou amb utilitzar espècies autòctones, també cal que siguin varietats locals. Actualment ens falta molt coneixement sobre la diversitat genètica de moltes espècies i per evitar la desaparició de varietats locals, cal que els arbres siguin de la mateixa zona.
- Si encara volem fer-ho millor, hem d’evitar que tots els arbres que plantem siguin clons. Si només fem servir esqueixos, tots els arbres tindran una genètica idèntica. Per augmentar el futur de la població i de l’espècie, és millor que hi hagi certa diversitat genètica. Podem plantar alguns esqueixos però també hem de fer servir plançons extrets de zones d’alta densitat i llavors.
- Cal respectar l’hàbitat natural de cada espècie, així augmentarem les probabilitats de supervivència i respectarem la zonificació natural de la zona.
- A la natura la distribució de la vegetació és caòtica, cal evitar fer plantacions en línia o amb una distribució regular.
- Millor si podem aconseguir arbres de diferents edats (mides) per evitar que tot el bosc sigui homogeni. De vegades es fa difícil perquè els arbres més grans són molt cars i impliquen una logística molt complexa, però s’ha de fer el possible.
- Cal valorar si realment cal tutor per mantenir els arbres drets. A la natura molts arbres creixen torts.
- És molt important fer una mica de manteniment durant els primers anys. La gran majoria de les plantades pateixen una mortalitat molt elevada per falta d’aigua, herbes i espècies exòtiques invasores que competeixen per la llum, els nutrients i l’aigua, depredació d’herbívors i malalties. Moltes entitats en som víctimes perquè els recursos que aconseguim (subvencions i ajuts públics, donatius d’empreses…) gairebé mai inclouen una partida per manteniment i de vegades només es preocupen de fer la foto.
- Cal que els arbres que plantem tinguin un bon estat de salut. Per millorar la supervivència i no afectar altres arbres de l’entorn cal evitar que portin malalties, arrels massa atapeïdes a la torreta…
- No cal preocupar-se massa per les espècies herbàcies acompanyants, ja arribaran pels seus mitjans. Es més important és aconseguir una bona estructura.
- No hem d’oblidar l’ingredient secret: il·lusió.
- I si malgrat tot això no funciona a causa d’una sequera o un aiguat o un incendi o una bretolada o qualsevol altre desastre, no ens hem de frustrar i hem de continuar treballant per la conservació de la natura perquè és el nostre futur. Segur que aprendrem dels nostres errors per millorar i no sempre tindrem mala sort.
Ah! I també fes alguna foto i fes-ne difusió…
