Els científics creuen que les primeres formes de vida a la Terra van aparèixer fa uns 3.500 milions. Durant tot aquest llarguíssim temps, la Terra ha patit molts canvis, incloent-hi oscil·lacions importants de la temperatura, alteracions radicals de la composició química y episodis catastròfics provocats per impactes de meteorits, volcans o terratrèmols, entre d’altres. Alguns d’aquests canvis han provocat varies extincions massives. En coneixem cinc fins el moment i sovint es diu que som els protagonistes de la sisena. Fins el moment, s’han extingit milions d’espècies i, fem el que fem, moltes més ho faran en el futur però el planeta blau continuarà girant com si res i els seus nínxols seran ocupats per altres formes de vida. La qüestió és que la pròpia vida és una alteració en si mateixa. Des de que va aparèixer, la vida no ha parat de modificar el paisatge i la química del planeta sencer. Els organismes fotosintètics van “contaminar” d’oxigen l’atmosfera, verí letal pels organismes dominats fins el moment però imprescindible per poder evolucionar cap a formes més complexes. També hi ha hagut depredadors, competidors, plagues i epidèmies molt agressives responsables de girs inesperats en l’evolució de la vida. I entre tot aquest embolic, apareix l’espècie humana. Els canvis derivats del nostre domini són negatius per molts organismes i positius per d’altres però, amb més de 4.500 milions d’anys d’història, no sembla que sigui gaire rellevant pel nostre petit planeta. No deixarà de rodar. Fins i tot en el pitjor dels casos, encara que acabéssim destruint tot el planeta, les conseqüència tampoc serien gaire significatives perquè parlem de tan sols un minúscul puntet blau clar perdut enmig de milions i milions d’estrelles. L’Univers no ens trobarà a faltar.
La nostra gran intel·ligència ens ha permès dominar sobre totes les altres formes de vida, modificar el nostre entorn per millorar la nostra qualitat de vida i aprofitar els recursos naturals com mai s’havia aconseguit abans i assolir un èxit biològic inèdit. Tot i això, el nostre cervell encara no ha evolucionat prou com per adonar-se que el nostre comportament egoista no només està perjudicant altres espècies i el funcionament de la biosfera sinó que també està comprometent el nostre propi futur. Estem exhaurint molts recursos naturals i saturant els ecosistemes de residus i en conseqüència, aviat començarem a patir-ne les conseqüències en la nostra qualitat de vida. Pot ser abans del que ens pensem. Has pensat què passaria si el teu poble quedés inundat? O si ja no es pot cultivar a la teva regió? O si la pesca deixés de ser viable? O si ja no ens poguéssim banyar a la platja? O si ens arribessin malalties letals? O si els huracans esdevinguessin habituals?
Potser aquests canvis no ens interessen però això ja ha començat… No hem de salvar el planeta, ens hem de salvar nosaltres mateixos.
A partir d’aquesta filosofia, iniciem la difusió periòdica d’una sèrie de consells que tothom pot adoptar per mirar de reduir al màxim el nostre impacte sobre el medi ambient i poder aspirar així a un futur més esperançador.
Si et vols implicar, segueix-nos al blog o a les xarxes socials al #ECOnsells
http://blog.assoc-cen.org/ca/
www.linkedin.com/company/assoccen
www.facebook.com/assoc.cen
twitter.com/assoccen
www.instagram.com/associaciocen
Els científics creuen que les primeres formes de vida a la Terra van aparèixer fa uns 3.500 milions. Durant tot aquest llarguíssim temps, la Terra ha patit molts canvis, incloent-hi oscil·lacions importants de la temperatura, alteracions radicals de la composició química y episodis catastròfics provocats per impactes de meteorits, volcans o terratrèmols, entre d’altres. Alguns d’aquests canvis han provocat varies extincions massives. En coneixem cinc fins el moment i sovint es diu que som els protagonistes de la sisena. Fins el moment, s’han extingit milions d’espècies i, fem el que fem, moltes més ho faran en el futur però el planeta blau continuarà girant com si res i els seus nínxols seran ocupats per altres formes de vida. La qüestió és que la pròpia vida és una alteració en si mateixa. Des de que va aparèixer, la vida no ha parat de modificar el paisatge i la química del planeta sencer. Els organismes fotosintètics van “contaminar” d’oxigen l’atmosfera, verí letal pels organismes dominats fins el moment però imprescindible per poder evolucionar cap a formes més complexes. També hi ha hagut depredadors, competidors, plagues i epidèmies molt agressives responsables de girs inesperats en l’evolució de la vida. I entre tot aquest embolic, apareix l’espècie humana. Els canvis derivats del nostre domini són negatius per molts organismes i positius per d’altres però, amb més de 4.500 milions d’anys d’història, no sembla que sigui gaire rellevant pel nostre petit planeta. No deixarà de rodar. Fins i tot en el pitjor dels casos, encara que acabéssim destruint tot el planeta, les conseqüència tampoc serien gaire significatives perquè parlem de tan sols un minúscul puntet blau clar perdut enmig de milions i milions d’estrelles. L’Univers no ens trobarà a faltar.
La nostra gran intel·ligència ens ha permès dominar sobre totes les altres formes de vida, modificar el nostre entorn per millorar la nostra qualitat de vida i aprofitar els recursos naturals com mai s’havia aconseguit abans i assolir un èxit biològic inèdit. Tot i això, el nostre cervell encara no ha evolucionat prou com per adonar-se que el nostre comportament egoista no només està perjudicant altres espècies i el funcionament de la biosfera sinó que també està comprometent el nostre propi futur. Estem exhaurint molts recursos naturals i saturant els ecosistemes de residus i en conseqüència, aviat començarem a patir-ne les conseqüències en la nostra qualitat de vida. Pot ser abans del que ens pensem. Has pensat què passaria si el teu poble quedés inundat? O si ja no es pot cultivar a la teva regió? O si la pesca deixés de ser viable? O si ja no ens poguéssim banyar a la platja? O si ens arribessin malalties letals? O si els huracans esdevinguessin habituals?
Potser aquests canvis no ens interessen però això ja ha començat… No hem de salvar el planeta, ens hem de salvar nosaltres mateixos.
A partir d’aquesta filosofia, iniciem la difusió periòdica d’una sèrie de consells que tothom pot adoptar per mirar de reduir al màxim el nostre impacte sobre el medi ambient i poder aspirar així a un futur més esperançador.
Si et vols implicar, segueix-nos al blog o a les xarxes socials al #ECOnsells
http://blog.assoc-cen.org/ca/
www.linkedin.com/company/assoccen
www.facebook.com/assoc.cen
twitter.com/assoccen
www.instagram.com/associaciocen