Després de 12 anys treballant per eliminar aquesta espècie exòtica invasora, l’associació CEN ha aconseguit l’eina definitiva gràcies a un ajut de l’empresa multinacional DuPont, establerta a Tarragona. El divendres 8 d’abril s’inicia la fase final del projecte amb una jornada de voluntariat exclusiva per treballadors de DuPont Water Solutions Tarragona.
El cranc vermell americà i el seu impacte sobre la biociversitat i els ecosistemes
El cranc vermell americà (Procambarus clarkii, Cambaridae) va ser introduït de manera legal a Andalusia l’any 1973 des de Louisiana (USA) amb finalitats comercials, concretament per alimentació humana. A partir d’aleshores, es va estendre ràpidament i de manera incontrolada a la resta de la península Ibèrica i cap a altres països europeus. Aquesta espècie exòtica té una capacitat de dispersió intrínseca molt elevada i també hi poden contribuir alguns ocells que en són depredadors, tot i que la via principal és la introducció intencionada pels humans. A més, el cranc vermell americà té una gran fecunditat, de manera que el reclutament i la seva capacitat de resiliència a les alteracions (sequera, contaminació, etc.) són molt elevades. També es considera el decàpode amb major capacitat d’adaptació a l’entorn, encara que no tolera gaire les aigües fredes i oligotròfiques.
La seva voracitat i agressivitat el fa especialment nociu per moltes espècies autòctones de fauna aquàtica, algunes de les quals estan amenaçades i/o protegides, com el barb cua-roig, la salamandra, la reineta o la serp d’aigua. Entre aquestes espècies, destaca el cas concret del cranc de riu de potes blanques, també anomenat, ibèric o autòcton (Austropotamobius pallipes, Astacidae), que es considera una espècie amenaçada en perill d’extinció i en declivi segons la llista vermella de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura). És a dir, corre un risc molt elevat d’extingir-se en estat salvatge. A Catalunya, antigament era molt abundant a la majoria dels cursos fluvials. Actualment, però, la seva distribució es troba restringida a un nombre limitat de poblacions majoritàriament confinades en trams fluvials de capçalera d’aigües fredes del Prepirineu i la Serralada Prelitoral.
La principal amenaça actual per a la conservació del cranc de riu de potes blanques és l’afanomicosi, una malaltia provocada pel fong oomicet Aphanomyces astaci. Aquest fong d’origen nord-americà es considera paràsit crònic de les espècies de cranc de riu americans (incloent-hi el cranc vermell americà i el cranc senyal), les quals presenten una notable resistència a aquest fong. Per al cranc de riu de potes blanques, en canvi, comporta una taxa de mortalitat absoluta i continua provocant l’extinció de poblacions senceres a Catalunya i arreu d’Europa. La principal via d’infecció de l’afanomicosi es produeix per contacte directe amb individus portadors. Per aquest motiu, els esforços per conservar el cranc de riu de potes blanques es concentren en evitar el contacte físic entre les seves poblacions i les d’espècies de cranc d’origen nord-americà.
Per una altra banda, el cranc vermell americà també afecta l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics perquè és molt agressiu i degrada l’estructura de l’hàbitat fluvial. A més a més, pot tenir un impacte econòmic important, sobretot a les plantacions d’arròs, on depreda sobre els cultius i construeix túnels que provoquen alteracions importants en la regulació hidrològica.
Per tots aquests motius, el cranc vermell americà es troba inclòs al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores i es considerada una de les 100 pitjors espècies invasores d’Europa.
Les espècies exòtiques invasores són la segona causa de pèrdua de biodiversitat a tot el món, només darrera de la destrucció directa d’hàbitats. Malgrat tot, cal deixar clar que ni el cranc vermell americà ni cap altra espècie exòtica és dolenta. Els responsables d’aquest problema som els mateixos humans, que canviem de lloc éssers vius sense pensar en les conseqüències negatives sobre la biodiversitat i la nostra pròpia salut.
Àrea d’actuació
Actualment, la distribució del cranc vermell americà al tram alt del riu Glorieta s’estén al llarg de poc més de 1,5 km, des de riu amunt de la resclosa dels Molins de Coll, al límit de la delimitació de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de Prades (PEIN i Xarxa Natura 2000) fins a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) d’Alcover. Això significa que la població de cranc vermell americà es troba a tan sols 1,5 km riu avall del límit inferior de distribució de la població de cranc de riu de potes blanques, de manera que encara representa un risc real molt elevat d’extinció de les poblacions de cranc de riu de potes blanques al riu Glorieta i limita la seva distribució potencial. Aquesta amenaça adquireix una importància especial en el cas del riu Glorieta perquè existeix una variant genètica endèmica del cranc de riu de potes blanques i si es produís un brot d’afanomicosi podria significat la seva pèrdua permanent.
L’estat ecològic del riu Glorieta és molt bo fins el nucli urbà d’Alcover gràcies a l’absència d’alteracions humanes significatives a la subconca hidrogràfica. En aquest tram, la qualitat de l’aigua és molt bona i la biodiversitat, molt elevada.
Els 2,5 km superiors del curs fluvial es troben inclosos en l’Espai Natural Protegit de les Muntanyes de Prades (PEIN i Xarxa Natura 2000, LIC i ZEPA codi ES5140008). D’aquests, un tram de 1,7 km ha estat declarat Reserva Natural Fluvial (codi RNF050002), s’ha incorporat dins de la xarxa de seguiment de canvi climàtic del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demografico i té declarats tres habitats d’interès comunitari prioritaris.
Antecedents
L’any 2009, l’associació CEN va detectar el cranc vermell americà al riu Glorieta i des d’aleshores col·labora amb la Generalitat en les diferents tasques relacionades amb el seu pla de conservació del cranc de riu de potes blanques i el control del cranc vermell americà.
L’associació CEN també contribueix al control del cranc vermell americà i altres espècies exòtiques invasores i a la conservació d’espècies clau a través de projectes de sensibilització de la població en els quals s’expliquen aquestes problemàtiques, per exemple, a través de tallers d’educació i sensibilització, comunicats als mitjans de comunicació, publicacions a la pàgina web, el blog de CEN i les xarxes socials i publicacions divulgatives, tècniques o científiques, com llibres, articles, jocs de taula, pòsters, plafons i altres materials.
Per una altra banda, cal destacar que l’associació CEN també desenvolupa altres actuacions de conservació al riu Glorieta, com conservació d’espècies amenaçades, replantació de la vegetació de ribera, recollides de residus o sensibilització i té en custòdia el tram alt del riu Glorieta amb els ajuntaments d’Alcover i Mont-ral des de l’any 2013 i, des de l’any 2021, també amb l’Agència Catalana de l’Aigua.
Malgrat que el cranc vermell americà és molt abundant a l’eix principal del riu Francolí, al que desemboca el Glorieta uns 10 km riu avall d’Alcover, el riu Glorieta n’havia quedat al marge gràcies a la barrera, que fa que bona part del seu tram baix es trobi totalment sec gairebé tot l’any, i alguns salts d’aigua de diversos metres d’alçada. A més, riu avall del nucli d’Alcover, l’abocament d’aigües residuals impròpiament depurades comporta que la qualitat de l’aigua sigui molt dolenta i representi una barrera fins i tot pel cranc vermell americà.
Gràcies a treball voluntari i alguna subvenció petita, durant el període 2010 – 2022, unes 300 persones a càrrec de l’associació CEN ha fet 125 actuacions de captura de cranc vermell americà amb mitjans manuals i trampes en aquest tram fluvial i han capturat més de 21.000 individus. Durant aquest temps s’ha aconseguit reduir considerablement la densitat de població i la mida dels crancs i, per tant, la seva capacitat reproductiva i de dispersió.
Durant les actuacions de captura s’han observat nombrosos exemples directes de depredació del cranc vermell americà sobre espècies autòctones, algunes protegides i/o amenaçades, especialment amfibis (larves i adults), serps d’aigua i macroinvertebrats.
En canvi, tot i que no s’ha pogut fer cap estudi específic, darrerament s’ha observat que l’abundància de macroinvertebrats aquàtics i amfibis ha augmentat clarament en el tram fluvial colonitzat pel cranc vermell americà i l’any 2021 es va observar per primera vegada també larves de salamandra. És possible que les poblacions de barb cua-roig i serp d’aigua també hagin augmentat. La recolonització del cranc de riu ibèric no serà possible fins que desaparegui per complet l’espècie americana i l’afanomicosi de la que n’és portador.
Malgrat el gran esforç fet fins el moment, encara no s’ha aconseguit eliminar completament la població de cranc vermell americà perquè existeixen alguns refugis de difícil accés amb vegetació aquàtica i/o fondària superior a 1,5 metres on persisteixen alguns individus.
El projecte
L’objectiu principal d’aquest projecte és eliminar completament la població de cranc vermell americà del tram alt del riu Glorieta per tal de millorar i conservar l’estat dels hàbitats fluvials i les espècies autòctones clau d’aquest riu, incloent-hi de protegides i/o amenaçades. La previsió és aconseguir-ho durant l’any 2022, de manera que durant els anys següents només caldrà fer inspeccions de control.
Aquest any 2022, gràcies a un ajut econòmic de l’empresa multinacional americana DuPont, en el marc del seu programa “Clear into the future” l’associació CEN ha aconseguit un equip de pesca elèctrica. Aquesta col·laboració entre una empresa i una entitat sense finalitat de lucre que treballa per a la conservació de la natura és un clar exemple de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), que es defineix com el compromís de l’empresa per donar resposta a les necessitats dels seus grups d’interès en diferents àmbits, en aquest cas el medi ambient, a través d’una implicació voluntària i solidària al marge del que estableix la llei. A més, l’empresa també en treu altres beneficis perquè també representa una molt bona activitat per fer Team Building i enfortir així el treball en equip. Aquesta segona fase del projecte s’iniciarà el divendres 8 d’abril a la tarda, amb una jornada de voluntariat exclusiva pels treballadors de DuPont Water Solutions Tarragona (La Canonja). A partir d’aleshores, els tècnics especialitzats de l’asociació CEN continuaran treballant fins eliminar completament la població de cranc vermell americà amb la participació de voluntariat. El dilluns 11, per exemple, també hi participarà el grup escolta Calabrot, d’Argentona.
Aquest equipament és un mètode de captura de peixos i altra fauna en aigües continentals com rius, basses i llacs, entra d’altres, en el que s’utilitza un corrent elèctric. Consisteix en generar un camp de corrent elèctric dins de l’aigua que, primer, provoca una atracció de la fauna i, quan s’apropen suficientment, els provoca paràlisi sense matar-los, fet que facilita la seva captura. L’efectivitat és molt elevada en rius petits, com és el cas del riu Glorieta, fet que permetrà eliminar completament el cranc vermell americà d’aquest riu.
Cal destacar que, si s’aplica correctament, no representa cap risc per la fauna autòctona ni per als usuaris. Tant la captura de cranc vermell americà com d’altres espècies exòtiques o autòctones i, especialment les protegides, està regulada, de manera que cal tenir una autorització especial de la Generalitat i no es pot actuar per lliure encara que sigui amb bona intenció.
A més, l’equip de pesca elèctrica també s’utilitzarà per avaluar els canvis en la biodiversitat de fauna vertebrada (peixos, amfibis i rèptils) derivats de l’actuació i per fer rescats de barbs cua-roig (vulnerable) que s’han quedat atrapats en basses molt petites durant els períodes de sequera, que seran reubicats en altres basses amb més aigua i, per tant, amb majors probabilitats de supervivència.
Amb el suport de:
Actuació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022 cofinançada per:
