Fa gairebé 10 anys, l’associació CEN va advertir tant l’anterior equip de govern de l’Ajuntament d’Alcover com l’anterior gestió de l’empresa que la bassa de retenció de sediments de Canteras La Ponderosa representava un risc molt seriós pel riu Glorieta perquè estava aportant de manera continuada molts sediments que afectaven la biodiversitat i, a més, hi havia risc de col·lapse. En aquell moment, no es va poder anar més enllà amb l’argument de que tot era legal i “l’impacte visual no mata ningú”.
Però ara ha passat allò que era inevitable. Hem tingut un Aznalcóllar a petita escala. La solució era relativament fàcil. Només calia desviar el drenatge de sediments perillosos cap a una altra zona amb menor valor natural com a mesura preventiva, per lògica, per matemàtiques, per ètica, per intel·ligència.
Ara, ja és massa tard.
Ahir dissabte 26 de març de 2022, vam observar que l’aigua del Glorieta tenia un color estrany. El dany és irreparable i no existeix l’opció “desfer”. Els sediments han cobert per complet gairebé 100 metres del riu Glorieta a l’alçada del nucli urbà, donant lloc a un ecosistema totalment estèril. Cap forma de vida ha sobreviscut, incloent-hi espècies protegides com el barb cua-roig (Barbus haasi) o la reineta (Hyla meridionalis), entre d’altres. Però els efectes sobre la química de l’aigua s’estenen gairebé 200 metres més riu avall, on la fauna ha estat aniquilada per complet. Ni tan sols les espècies més resistents, com el cranc vermell americà (Procambarus clarkii), han sobreviscut. Sembla que l’abocament era recent.
A més, aquest desastre ha arribat en un moment molt delicat per l’ecosistema perquè el riu es troba sotmès a una sequera hivernal excepcional en la que el tram afectat ha quedat desconnectat i, per tant, ni tan sols les espècies amb bona mobilitat, com els peixos, no han pogut fugir riu amunt. Les poques basses que actuen com a refugi han rebut l’impacte de ple, incloent-hi una de les més importants.
Cal recordar que no estem parlant simplement de peixets i granotes. La biodiversitat dels ecosistemes ens aporten un gran nombre de bens i serveis ecosistèmics que tothom gaudeix encara que no en sigui conscient començant, per exemple, per la capacitat d’autodepuració de l’aigua que permet tenir aigua de qualitat pel consum. Sense oblidar altres contribucions menys tangibles com la regulació d’espècies molestes com els mosquits, els valors paisatgístics, el lleure i altres beneficis que contribueixen a millorar la nostra qualitat de vida. Tenir un riu com el Glorieta tan a prop de casa és un luxe que molt poca gent es pot permetre.
L’associació CEN fa més de 10 anys que fa projectes de conservació al riu Glorieta i té signats acords de custòdia fluvial amb els ajuntaments d’Alcover i Mont-ral i, més recentment, també amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta catàstrofe ecològica representa, a més, un fracàs de tot el nostre esforç i dels milers de persones que han participat en les nostres activitats i projectes.
El més probable ara mateix és que Canteras La Ponderosa rebi una petita sanció simbòlica i la gent s’oblidi de tot això en pocs anys o inclús mesos. El més just, en canvi, seria que l’empresa, enriquida a base d’empobrir la natura i no pagar el cost real de la seva explotació durant dècades, s’encarregués, en primer lloc, de recuperar el tram afectat. Però no contractant una empresa “low cost” que porti una retroexcavadora i destrossi, encara més, l’ecosistema, sinó fent-ne venir els responsables, començant per la direcció, a la llera del riu per retirar els sediments a mà amb pales per tal que el call els faci recordar les implicacions del seu egoisme durant tot aquest temps. Després, evidentment, caldria pagar una sanció exemplar que serveixi per evitar que aquesta pràctica es torni a repetir, tant en aquesta empresa com en la resta del territori. En això poden fer també una contribució significativa els mitjans de comunicació. Tot seguit, com que no disposem del coneixement per ressuscitar la biodiversitat que hem perdut, el més raonable seria que els responsables compensessin el dany infringit amb projectes de restauració al mateix riu Glorieta. Però no només amb una aportació econòmica. També amb hores, amb suor, amb implicació. I per últim, el més important. Demanar disculpes. Disculpes sinceres. I comprometre’s a fer tot el possible per tal que l’impacte la seva activitat econòmica, totalment justificada i necessària, sobre la natura sigui mínim.
El temps dirà.
Fins que els polítics no tinguin responsabilitat personal, es a dir, paguin de les sebes butxaques i amb el seu patrimoni, els danys exèrcits a la comunitat per la seva ignorància o eks seus ” interesos”, això no acabarà.
A més, entre tots els hi paguem uns seguros de responsabilitat, que els exonera d’aquesta ” irresponsabilitat.
Si no aprenem a ser pobles, ells, continuaran utilitzant la política per viure .
Quin greu!! Estaria molt bé que com dius els responsables s’embrutessin les mans i fessin el que fos per millorar la situació. La pena és que no serà l’últim cas.